In chestu mond tut alè cambiaa, de liber aghenè a centen scrìt da gent de cultura che i parla de chel, e poo la televisiun che la te fa videe de tut, bel e poo anca brut.

El viv per i gent incoo alè tut un coor, un ciapa ciapa e guai a chi se ferma. El ga propi resun el me amis che el dis semper: “Coor coor tant cul to coor a te rivet mia a temp l’istes.”

De cert alè che per viagiaa semper pusee fort a se perd i toc per strada. In Valtravaia per avee bandunaa i praa, i pascul in muntagna e anca in bas, a podum dii che a chesta manera i bosch i sa sgrandii, e el sotbosch alè cambiaa.

Ei vec pruverbi el dis che a cuu indré a va dumà i gamber, e insci anca nun chi em fai cume tucc. Na volta, senza poo naa tant indré, che a nava in di bosch aieva i buschiroo, fungiat e casciador, che a segunda dela stagiun i gheva sciop, bastun, falcet, cavagn e poo el can, e tuc a pe.

Or e or de caminaa, e aleva rar a truvas cun quaidun per pudee cuntasela su. In di bosch te se sentivet cumpagn d’un selvadig: mia na vos, mia na pedana de gent in sula foia seca, insoma aleva una paas e in dua te butavet i occ in gir aleva tut ala stesa manera.

Zuf d’erba, ramit che marsciva, risc de castegna, poo i furmighee che i vanzava su dala tera cumpagn di trapun, ma tant pusee gros e fai de tuchit de legn. Poo ogni tant un guai buciun inscì deperluu, che in mez al bosch i par metù là. I noster vec ia ciamaven truvant. I sentee aieva semper tegnù net per pasaa cun la sciuera caregà de legn o de foia, e insci ei sotbosch aleva luster e creseva i fior de ogni qualità, e poo i ludriun.

Tanti de chesti rop incoo i ghe pù, e anca se i sentee i sa impienii de bosciur, la gent che la va in di bosch alè aumentada a dismisura per via dela mudernità. Tuc i riva in grunda ai bosch dai paes e dala cità cnn muturet e utomobil, e la maia che i ga sota alè mia bagnada de sudor, e insci de chel silenzi e chela paas aghè restaa dumà el ricord, insema a tut chel che incoo aghò pù.

Na volta, inquand a te vegniva de mulà giò i calzun e dopo avela faia e ves netaa cun la foia umida, erba o feres,insoma chel che a te truvavet in sul post, ala fin tela quarciavet, e se poo agheva una quai pioda, te ghe metevet sora anca chela,inscì in pù a mia lasaa in gir i segn, anca i can che per so vizi igà chel de ruzzelas dent, a sta manera i pudeva mia fal.

Purtrop da un poo de an in scià,la mudernità la lasaa el segn del bun e dei gram anca in di bosch dela nostra Valtravaia, e inscì el sotbosch alè fiurii ùn’altra volta, ma i so fior ades aiè pù istes de prima, ià cambiaa culor e forma.

Ades i gent in sacocia igà pù el panet de peza grand cume un mantin magari slis a furia de laval, ma incoo igà tucc fazzulit de carta, che dopo una snarigiada a te tree via, l’istes alè quand a te vegn de fala, e per netas aghen voo pusee che vun e quand te alè finii avà in tera anca el sachet. I gent per via dela prèsa i perd mia el temp a quarciala, e inscì la resta li e pei can alè una goduria, ma pel so padrun alè mia istes.

Ma la storia alè mia finida: quand a se va in di bosch avegn anca seet, na volta aleva l’acqua di riaa o la vegia buracia de suldaa cun dent el cain, chel vin fai cun l’uga nustrana che el te faseva scoot la seet e poo drizza in pe i cavei de tant che aleva brusch.

Ades cun la mudernità, al post de l’acqua di riaa o del nustranel, aghè scatul, tulet, butili e butigliet cun dent una mistura culurada cun tanti gust e che quand aiè voi i vegn trai in tera, e insci i tegn cumpagnia a chi de l’an prima o de chialt ammò.

A chesta manera bosch e sotbosch là cambiaa facia, e aiè turnaa a rifiurii cume una volta, ma de fior trai là cun poca resun e tucc aiè senza vita e senza stagiun

Ades quand te vee in del bosch, a te ghe pò chela tranquilità e paas d’una volta, e quand a te guardet in tera a te vegn de giraa i occ, e per chel che te vedet a te se sentet in colpa. Ma la storia la sares ammò lunga ma per finii a me par giust a dii che se el bosch in chesti ann el pudes parlaa el te diseres che alè rabiaa.