Inscì cume lè in tut i paes e cità
de sta tera anca Port gà
semper vù un quai vun fai un poo
curne se dis a na
quai manera. Ades a ne tiri in bal
trii. Vun aleva
el Pieromat, un omen bun cume el pan
e tuc i ghe
vureva ben quand che sunava la banda
del paes lù
aleva chel che el purtava in spala
el tambur, e poo
el ripeteva semper chi rop el
diseva: “A mangeresi
un risutin de ris”, e num fioo quand
l’incuntravum
a se divertivum a faghi cuntasù. A
se diseva anca
che quand a capitava de faa un quai
banchet el se
racumandava a chi che el gheva visin
de dighel quand
che l’eva pien perchè luu else
nacurgeva mia e aleva
già capitaa una volta che ià duvù
taiac la cinghia
di calzun e a chela manera lì el
pudeva anca sciupà.
Un alt aleva el Ducio che de mestee
el faseva el bagat,
e i diseva che aleva brav a lavurà
ma el faseva i scarp
cume el vureva luu. Na volta la
sciora Gigia Luchini
la dona dell’unurevul la ga fai faa
un para de scarp,
lu elgheva fai vuna sola, ma quand
lee l’è naia per
pruvala gà di de fac un quaicos de
diferent, alora
luu elga rispondù de fas faa
chelalta da un alter bagat.
Insoma per fala curta aleva un tipo
uriginal. Ala
fin el viveva in una casina a Fugin
inscì deperlu e
ala bona, ma per la gent de Port
aleva el Ducio un
bagat cui barbis. Per finii a meti
giò do rig per la
pizi Cantù, chesta alè staia “una
dama di corte” dei
Zar de Russia, che in del darset
chel’an dela rivuluziun,
alè scapada da chel paes là e alè
poo rivada chi a
Port, inscì ‘na volta fai fò chi poc
danee che la gheva
la poo finì per viv cume se dis de
barbona. La gheva el
vizi de na in gir per i strà del
paes cun vuna o anca
dò bors de chi gros pien de pec e
anca padel e padelit
che la duprava per fa de mangiaa.
Tanti volt la pasava
cà per cà a catasù quaicos e la
cercava de vend anca
un quai limun che la purtava semper
in dela borsa.
I fioo quand che ilà incuntrava i
ghe faseva anca
di scherz e ilà tirava in gir. Nisun
saveva cume la
se ciamava e inscì el nom che la
gent del paes igà
dai, aleva perchè in quand alè
vegnuda a Port e che
la gheva ammò un quaicos che piaseva
vestis ben
e i sò vestii i gheva i piz che i
vegniva de Cantù, che
aleva el paes indua ià faseven.
Chesta alè un poo
la storia de trii personac un poo
divers di alt, vivù
in del nost paes e chem un poo a na
quai manera
u vurù ricurdaa.